El Miquel Panyella és un pagès del Sant Feliu del Segle XVII que, com molts altres, es veia afectat per l’obligació d’acollir a l’exèrcit durant la guerra amb França. Els pagesos es revoltaren davant els abusos que va cometre l’exèrcit en aquestes situacions al llarg de tot el segle. Un d’aquests aixecaments derivaria en la Guerra dels Segadors (1640-1652) però no és l’únic. A finals de segle va sorgir un altre moviment de característiques semblants anomenat “la revolta dels barretines” i aquest pagès santfeliuenc serà un dels seus líders.
Les constitucions de Catalunya obligaven als pagesos a donar llit, taula, llum, servei, sal, aigua, vinagre i cuidar els cavalls de l’exèrcit però en aquells moments la monarquia vol estirar més i demana:
- Llit, llenya, oli, vinagre, sal i utillatge de cuina
- 1 ral diari a cada soldat
- Que l’exèrcit pugui acceptar dels veïns tot el que els hi puguin donar sense pagar.
- Castigar qualsevol acció que consideressin falta
- Donar menjar en funció de les equivalències establertes, és a dir, el menjar d’un capità era l’equivalent al de 5 persones, el d’un alferes, 4 i el d’un sergent, 3.
- Un quart de civada pels cavalls
- L’obligació de deixar animals amb l’absoluta seguretat de que no els hi tornarien.
A més a més, totes aquestes obligacions no requeien en els ciutadans honrats o rics de la vila. Un exemple d’això és Jaume Falguera que, tot i que venia gra a l’exèrcit, estava exempt d’allotjar els soldats.Aquesta situació va fer més evidents les diferències socials i enfadà encara més als pagesos.
La revolta dels barretines comença a el 1688 a Centelles, on els pagesos tenen el suport de 2 diputats de la Diputació del General (la Generalitat). Aquests diputats són empresonats i els pagesos es revoltaren. 10.000 pagesos van arribar a Barcelona a fer pressió però foren vençuts amb violència.
La revolta de Centelles acabà però el malestar continuà i els pagesos tornaren a revelar-se al cap d’un any. Aquest cop es van concentrar al Baix Llobregat i aquí és on apareix el Miquel Panyella.
Els pagesos, a crit de “visca la terra i morin els traïdors”, es dedicaren a desarmar els soldats i a matar aquells que oposaven resistència. També els preneren els cavalls i els amenaçaren amb matar-los si no marxaven de Catalunya. Ho van fer per tot el Baix Llobregat i van acabar controlant tots els camins que arribaven a Barcelona.
El novembre de 1689, quan una bona part d’aquests pagesos estaven a Sant Feliu, el Virrei, amb l’ajuda de Jaume Falguera, planejà un atac. Envià 500 infants, 800 cavallers i 2 canons. Pagesos i exèrcit s’enfrontaren a Sant Feliu. 50 camperols van morir, 15 van ser empresonats i la vila va ser saquejada per l’exèrcit.
DANTÍ, Jaume; Aixecaments populars als Països Catalans (1687-1693). Curial Edicions Catalanes. 1990
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada