ANTONI NADAL I PUJOLAR

L’Antoni Nadal i Pujolar és un industrial català del sector tèxtil  que acabarà sent molt important en el desenvolupament econòmic i urbanístic de Sant Feliu. La seva presència a la nostra ciutat va lligada a l’arribada del ferrocarril a mitjans del segle XIX.

El 1848 s’inaugurava la primera línia de ferrocarril de la península ibèrica. Enllaçava Barcelona amb Mataró. Al cap de pocs anys ja s’estaven projectant les línies Barcelona- Granollers i Barcelona- Martorell. Aquestes iniciatives es feien amb capital privat i calia una inversió molt gran de manera que la fórmula era unir els capitals de diferents empresaris en societats que gestionarien la realització i l’explotació del projecte. La Societat Camino de Hierro del Centro va ser l’encarregada de gestionar la línia Barcelona- Molins de Rei i el nostre protagonista va ser nomenat gerent d’aquest grup empresarial.

Com a gerent, l’Antoni Nadal i Pujolar s’encarregava de les expropiacions de terres necessàries per al projecte i aprofità aquesta situació per comprar-ne i acumular patrimoni per tot el Baix Llobregat però sobretot, a Sant Feliu. La seva tieta, Marianna Nadal i Ferrater estava casada amb l’important comerciant Bartomeu Vidal i Mayol, natural de Sant Feliu, cosa que afavorí que Nadal s’interessés per la zona.

La línia fou construïda entre el 1853 i el 1859. Un total de 29’74 km. El setembre de 1854 s’inaugurava el tram Barcelona-Molins de rei trigant el trajecte 24 minuts. Es tractava de la tercera línia de ferrocarril de Catalunya i la primera que tenia doble via. Sant Feliu estava ja connectat amb la capital i això suposava un atractiu per instal·lar-ne indústria. La nostra vila deixaria de ser rural per començar, poc a poc,  a tenir indústries com les del Manuel Bertrand.

Entre 1853 i 1854 es començaren a expropiar terres a Sant Feliu i el senyor Nadal va començar a comprar-ne fins que el 1862 el clos de Can Nadal comprenia una bona part del que actualment és el centre de la nostra ciutat. El perímetre seguia la via del tren, baixava per l’actual carrer Sant Llorenç, continuava per Torras i Bages, passava per darrere de Can Rivas i Motilla i Can Ricart, tocava els patis posteriors de les cases del carrer de les Creus i sortia a la riera fins la via un altre cop.

Un bona part de Sant Feliu era del senyor Nadal. Construí una torre a on actualment hi ha el parc Nadal i la seva filla Zoa Nadal plantà, amb l’ajuda del masover de la finca, el Llorenç Pahissa, els pins que avui formen part del nostre paisatge habitual. La seva propietat era travessada pel Carrer de Dalt també anomenat carrer de les Bruixes, perquè era fosc i desangelat o dels morts. perquè hi passaven els enterraments camí del cementiri.

El fet que gairebé tot el poble fos propietat d’aquesta família aviat va començar a suposar un problema pel creixement i la modernització de la vila. A principis del segle XX, amb en Joan Batllori com a alcalde els començaren a comprar terres per urbanitzar la vila. El primer fou el Passeig de l’estació (1901), actualment Passeig Nadal, el seguí el passeig Bertrand (1907) i el passeig Pi i Margall. El procés culminà el 1931 amb la segona República quan el Comte Vilardaga, descendent dels Nadal i propietari del que quedava de la finca, vengué els terrenys a l’Ajuntament i decidí destinar-los a fer una escola, vies públiques, habitatges i un parc que actualment és un dels llocs més emblemàtics de la nostra ciutat i que va ser inaugurat per president de la generalitat republicana: Francesc Macià.