L’Alamanda de Partegat, la Sibil·la de Sant Vicenç, la Sança de Sant Feliu, la Simona de Vilalba, la Simona de Puig i la Bartomeua d’Avinyó són les protagonistes d’aquest història. Eren monges cistercenques del convent de Valldonzella, que en aquells moments estava a prop de Barcelona, a una zona que s’anomenava Creu Coberta. La ubicació originària del convent era l’actual torre de Santa Margarida, molt a prop de Sant Feliu de Llobregat però les revoltes nobiliàries entre els anys 1259 i el 1262 obligaren a la comunitat a traslladar-se a prop de les muralles de la ciutat comtal per estar més segures. Des del 1269 les monges vivien a Creu Coberta però mantingueren la propietat de les terres del monestir antic, aleshores anomenat Valldonzella la vella.
El succés que protagonitzaren aquestes monges va tenir lloc el 1340.
En el territori de Valldonzella la Vella hi vivia la família Despuig que explotava les terres a canvi d’un cens. Aquesta família va tenir un enfrontament amb qui aleshores eren els propietaris de Sant Feliu: La Pía Almoina de Barcelona i els Ferriol, amos de la quadra de Palau. Aquests dos grans propietaris volien explotar el bosc de Valldonzella la vella al·legant que, per proximitat, tenien dret des de temps immemorials. Els Despuig es van negar i es va fer un judici. Els senyors de Sant Feliu guanyaren la disputa i als Despuig se’ls va obligar a pagar 20.000 sous d’indemnització. La família va ignorar aquesta obligació i no van acceptar el veredicte. Davant aquesta situació els senyors de Sant Feliu van haver de prendre possessió del bosc físicament, és a dir, agafar-ne llenya de manera simbòlica per reafirmar el seu dret.
El 3 de gener de 1340 5 representants de la Pia Almoina i de la Senyora Constança, Vídua del Ferriol pujaven al bosc a fer aquesta presa de possessió. Els acompanyava un escrivà jurat d’un notari públic de Barcelona per aixecar acta dels fets.
En assabentar-se de la intenció dels propietaris de Sant Feliu les nostres protagonistes es van dirigir al bosc per esperar-los. Els van sorprendre entre els arbres i els van preguntar qui eren i què volien. Ells van contestar explicant que la seva intenció era prendre possessió d’aquell bosc que consideraven seu. Les sis monges els van enfrontar dient que estaven entrant en el seu bosc com a lladres. Els representants dels senyors de Sant Feliu van dir que ells simplement anaven amb el vist-i-plau del rei a prendre possessió sense fer cap mal. Un d’ells agafà dos romanins en signe de possessió i els entregà als procuradors que intentaren agafar llenya del bosc. Això va enfadar més a les monges que van començar a fer sorolls amb casseroles i, amb pedres a les mans, es van dirigir cap a ells cridant “lladres! Robadors!” . Tot i això, els procuradors van poder carregar llenya damunt de tres animals que portaven i van arribar davant l’antic monestir. Aquest cop les monges van intentar descarregar la llenya armades amb pedres i ganivets però finalment els procuradors van aconseguir marxar cap a Sant Feliu amb la llenya.
El conflicte no s’aturà aquí. Es va arribar a un acord per dividir les terres de l’antic monestir en tres; dos per les monges i la tercera pels senyors de Sant Feliu amb l’avantatge que triaven ells quina part seria seva. Més tard les monges van proposar dividir-la en quatre parts per tal d’assignar-ne una als Despuig.
Si voleu saber més:
El relat dels fets fet pel representant del notari està transcrit i analitzat per la Maria Cristina Forns de Rivera a Materials del Baix Llobregat núm. 4, 1998. Publicació del Centre d’estudis comarcals.
Si voleu saber més de la vida als monestirs cistercencs com el de Valldonzella us recomanem la Ruta del Císter
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada