23 de març 2015

Ruta pel Sant Feliu Medieval

Sant Feliu de Llobregat a l'Època Medieval

Durant molts anys les terres que pertanyen avui dia a Sant Feliu van ser terres poc ocupades, on hi predominaven les construccions defensives, com la Torre d'Abadal. Hem d'entendre que aquestes terres, que encara conservaven les seves denominacions romanes, com Mitiano, eren terres de pas i de defensa de la marca davant la pressió musulmana. Sabem que des de l'any 801 (quan els carolingis ocupen la zona) fins l'any 985 es va dur a terme la política de fortificació de tots els punts alçats al voltant de la ciutat de Barcelona. Aquesta política de construcció de defenses també anava acompanyada de construccions religioses, però en general tenim poca constància de presència agrícola a Sant Feliu (tot i que evidentment hi havia algú). Aquesta desocupació es natural si tenim en compte les continues ràtzies musulmanes que atacaven Barcelona i saquejaven les terres dels voltants. Aquestes ràtzies feien que la població s'amagués dins de les muralles barcelonines i vengués les seves terres de fora de la ciutat a un preu baix, cosa que va fer que diversos nobles com Ènyec Bonfill poguessin comprar aquestes terres. Aquests van ser els primers propietaris de Sant Feliu.
És al 1002, però, quan es considera que Sant Feliu és fundat, doncs és quan apareix la primera referència escrita d'aquest nom en una donació de terres de diverses persones al monestir de Sant Cugat. Aquestes terres es descriuen com «Unes terres amb casa i corral [...] situades al comtat de Barcelona, al terme i parròquia de Sant Joan Despí, al lloc anomenat Sant Feliu». El nom de Sant Feliu prové d'una petita capella dedicada a aquest sant que estava situada a l'antiga demarcació romana de Mitiano. Aquesta donació de terres també és important, doncs el monestir de Sant Cugat es convertirà en un gran propietari de terres sant-feliuenques gràcies sobretot a les donacions piadoses dels camperols.
És a principis del segle XI, justament després d'aquesta donació de terres, que els nuclis de població es comencen a formar a les riberes del Llobregat, sobretot gràcies a que les expedicions de Ramon Borrell cap al sud van fer retrocedir els musulmans i van rebaixar la pressió d'atacs a aquella zona. A partir d'aquell moment Sant Feliu es desenvolupa de forma tradicionalment feudal, tenint moltes senyories diferents tant laiques com eclesiàstiques, però com que estava dins del comtat de Barcelona la màxima autoritat continuava sent el comte de Barcelona. Sant Feliu també es va beneficiar de les franqueses, un procés pel qual les poblacions que havien sigut frontereres rebien gent per repoblar el territori. Aquests processos van durar fins que la corona va vendre Sant Feliu a la família Durfort. Tot i aquesta venda, Sant Feliu seguia estant sota la jurisdicció legal barcelonina.
Un dels elements que també cal destacar del Sant Feliu medieval és el fet de la divisió que presentava en quant a parròquies, doncs Sant Feliu no va tenir una parròquia pròpia i independent fins el 1524. Fins aquell moment havia estat dividit en les parròquies de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Santa Creu d'Olorda.
 
Torre Abadal
 
La Torre d'Abadal forma part d'un conjunt arquitectònic que actualment constitueix una masia. Quan la veiem ens hem de fixar en la part central que es veu diferenciada de la resta de la construcció, i es per que aquella part és la que és de construcció medieval. Bàsicament és una torre de defensa preromànica en la que hi podem observar una finestra de ferradura a bastanta alçada, suposadament, per motius de defensa. De la torre en si en queden dues parets fins a l'alçada del segon pis, però es considera que com a mínim tenia un pis més. Les parets són d'un metre de gruix i de uns 3,3 x 4,8 metres, definint una base rectangular però irregular, de manera que tenim una forma trapezoïdal.
L'origen de la torre l'hem de buscar en l'ocupació carolíngia de la ciutat de Barcelona l'any 801, doncs en els 200 anys següents els carolingis es van ocupar bàsicament de construir fortificacions de defensa a la ribera nord del Llobregat per protegir la ciutat. Algunes d'aquestes fortificacions eren torres de fusta molt bàsiques però algunes de més permanents eren de pedra i calç, com la Torre d'Abadal. No tenim referències exactes del seu moment de construcció, però sabem que l'any 998 el senyor del castell de Cervelló, Ènyec Bonfill, la va donar a l'abat de Sant Cugat, tot i donant referències que ja havia sigut propietat d'algú i per tant, que ja tenia uns quants anys. Tenim poques referències textuals d'abans d'aquesta donació, doncs amb el saqueig de Barcelona per Almansor es va perdre molta quantitat de documentació.
Posteriorment, podem dir que el monestir de Sant Cugat cedeix en tinença la Torre d'Abadal el 1082 a una família anomenada Gallifa, i és per això que també se l'anomena Torre Gallifa, o si més no se l'anomenava fins el segle XIII. El monestir de Sant Cugat va cedir aquesta torre a diverses persones de la seva confiança mentre va ser de la seva propietat. Aquesta propietat del monestir va fer que a la torre també se l'anomenés Torre de Sant Cugat o de l'Abat.
Actualment a la Torre d'Abadal hi trobarem horts i cultius d'autosuficiència. Entre d'altres plantes aromàtiques que creixen de forma natural, oliveres, ametllers o garrofers. Com a curiositat, a la Torre d'Abadal hi ha un cuidador de falcons que són utilitzats a l'aeroport. A part dels falcons hi trobem d'altres explotacions animals, principalment ramaderia d'autoconsum que consta de cabres, gallines i conills.
La Torre d'Abadal s'aixeca damunt un dels contraforts de ponent i dels més alts de la muntanya d'Olorda, damunt el pla del Llobregat, just a sota de la fàbrica Samson. Aquest territori va passar a formar part de Sant Feliu a principis del segle XX des de l'antic terme d'Olorda. Per arribar-hi cal que pugem per la carretera Samson fins arribar quasi a la fàbrica, per on girarem cap a l'esquerra per la pista que duu a Can Canaris i Ca N'Amigó. Per arribar-hi també podem fer ús d'una de les eines que proporciona l'ajuntament per la descoberta de l'entorn patrimonial i natural sant-feliuenc com són les rutes virtuals per Collserola, en concret la ruta 2 de descoberta dels masos agrícoles i el sistema d'aigües. En aquest recurs podrem trobar un camí que porta directament a la torre i que ens donarà referències sobre la mateixa.
 
Torre del Bisbe
 
La Torre del Bisbe és una casa pairal formada per dos cossos adossats que estan coberts d'una teulada de doble vessant. És una masia molt típica de les construccions de la Catalunya rural, on trobem edificis aïllats vinculats a l'explotació agrícola. Té una estructura que s'adapta a les característiques del terreny on es troba, doncs mentre que per la façana principal podem observar tres pisos, a la part posterior només n'hi ha dos de visibles. La porta de la planta baixa és d'arc de mig punt i al llarg de l'edifici podem veure finestres distribuïdes de forma irregular i que tenen forma rectangular o d'arc rebaixat. Aquesta irregularitat en la distribució i el fet que varies d'elles estan tapades ens indica que la torre ha tingut diversos usos i que ha sigut considerablement modificada amb el temps. Aquestes modificacions fan que l'aparença actual sigui bastant diferent de l'aparença original.
La Torre del Bisbe va ser construïda al segle XII, segurament sobre una antiga torre de defensa que fa que l'edifici tingui un aspecte lleugerament fortificat. La torre rep el seu nom degut a que durant el segle XIII va passar a ser propietat del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, tot i que més tard va passar a mans de la família Vives. A partir d'aquest moment es perd el rastre de la seva evolució, doncs deixa d'estar en mans públiques o eclesiàstiques i per tant se'n porta un registre menys exhaustiu.
Per poder-hi arribar, cal seguir la Riera de la Salut fins arribar al punt on es creua amb el Torrent de les Torres. En aquell moment s'haurà de seguir el camí que queda a ma dreta i seguir caminant aproximadament durant un kilòmetre. Tot i que cal canviar de camí, es troba molt pròxima a la mateixa Riera de la Salut. Si no, es pot consultar un altre cop l'aplicació web de l'Ajuntament de Sant Feliu per consultar la ruta 3 de les disponibles per descobrir Collserola. Allà trobarem també informació sobre la masia. Un cop al lloc també pot ser interessant fixar-se en la font de la Torre del Bisbe, una petita construcció d'abeuratge que hi ha just al costat.
 
Santa Margarida de Valldonzella
 
Santa Margarida de Valldonzella és una torre i monestir situada al límit del terme municipal de Sant Feliu. De fet, està dintre del terme municipal de Barcelona només per 10 metres, però la seva història està lligada a Sant Feliu i per tant entra en aquesta ruta. A principis de segle XII ja es té constància d'una construcció en aquell lloc, una masia ocupada per monges i de fet està documentada per primera vegada al 1147 quan la vall on es troba va ser atorgada al monestir de Sant Cugat. Així doncs, el nom de Valldonzella és anterior a la presència cistercenca i sembla que va ser donat per les monges que habitaven la masia. El que si que sabem segur és que aquesta capella va ser atorgada el 1226 a l'ordre del Cister per el Bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Aquest ordre religiós era un ordre femení, que es va establir a la torre de forma definitiva el 1237 i la va dedicar a la Verge Maria, però no s'hi va estar gaire temps per problemes d'agitació política en el marc de la guerra nobiliària en contra de Jaume I, i es va traslladar al costat de la ciutat de Barcelona i més tard a l'interior de les muralles, on podia estar més vigilada i protegida. Tot i abandonar l'emplaçament a Valldonzella, l'ordre no va deixar d'utilitzar mai aquest nom per al seu monestir, i de fet el seu monestir actual es diu Santa Maria de Valldonzella i es troba al barri de Sant Gervasi, a Barcelona. Quan l'ordre cistercenc va abandonar definitivament el monestir antic la capella es va passar a dedicar a Santa Margarida, de la qual treu el nom actual. Un altre nom pel qual és referida és el de Torre de Dalt, doncs es troba en una posició geogràfica lleugerament superior a la pròxima Torre del Bisbe.
El conjunt arquitectònic consta de diverses edificacions de línies senzilles, típicament rurals. Moltes d'aquestes edificacions són posteriors, de manera que es poden veure diversos estils constructius. Cal posar especialment interès en la capella, doncs és l'edificació que podem veure avui dia amb un caràcter marcadament medieval, doncs com ja hem dit és d'estil romànic i conserva trets d'aquest estil. La capella és un edifici de planta rectangular sense absis destacat, acabat a llevant amb un mur recte, en el qual s'obren tres finestres romàniques disposades en triangle. El portal original que donava a l'exterior estava situat al centre de la façana de ponent, però va ser paredat. La capella en si mateixa constitueix una construcció excepcional i un exemple bastant únic en aquest tipus de construccions, doncs la major part d'aquestes esglésies d'una sola nau van ser substituïdes o reformades per temples més grans i capaços, però com que va ser abandonada tan aviat no va donar temps a que fos modificada. La resta de dependències són de tipus agrícola (algunes d'elles estan actualment en runes) i corresponen a posteriors usos de l'edifici com a masia amb producció agrícola i ramadera; per exemple trobem que durant la dècada dels 1730 s'hi va construir una premsa de vi. Actualment tot el conjunt arquitectònic està considerat un BCIL, que és un Bé Cultural d'Interès Local.
Per arribar-hi haurem de seguir exactament el mateix camí que hem fet servir per arribar a la Torre del Bisbe, anant per la riera de la Salut i girant a la dreta quan arribem al Torrent de les Torres. Un cop arribem a la Torre del Bisbe haurem de seguir pel mateix camí per on venim uns quants metres i ja ens trobarem amb Santa Margarida. Com que actualment es troba dintre del terme municipal de Barcelona, no en tenim informació al web de l'Ajuntament de Sant Feliu, però si arribem fins la Torre del Bisbe serà molt fàcil trobar-la.

Bibliografia bàsica:

-Autors Variats, Sant Feliu de Llobregat, Identitat i història, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002, Sant Feliu de Llobregat.
-E. Albert, B. Àngel, Sant Feliu de Llobregat, Guia del patrimoni històric i artístic, Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997, Molins de Rei.
-Pagès i Paretas, Montserrat, Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, Barcelona.
-Paulí Meléndez, Antoni, Santa Maria de Valldonzella, Tipografia Emporium, 1972, Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada