Ir a descargar
L’Erasme
de Gònima va ser l’amo de la finca que actualment és l’escola Bon Salvador. Fou
un dels fabricants d’indianes més destacats de la Barcelona de finals del segle
XVIII i primeres dècades del XIX. Tot i que els seus orígens econòmics i
socials eren humils, va ascendir a la condició de noble i va arribar a ser una
de les persones mes riques de Catalunya.
Va
néixer a Moià però la seva família es traslladà a Barcelona i amb 11 anys, va
entrar com aprenent a la fàbrica d’indianes dels germans Fèlix i Francesc
Magarolas, al carrer Tallers. Les indianes són manufactures de cotó estampades
que s’havien introduït a Europa a finals del segle XVII procedents de l’Índia.
Per a estampar-les s’utilitzaven motlles de fusta en comptes de decorar-les
manualment. En pocs anys la producció d’indianes va arribar a ser la indústria
dominant de Barcelona. Si voleu saber més, actualment hi ha una exposició sobre
les indianes al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).
L’Erasme
es va especialitzar en un sector clau per a la manufactura d’indianes; la
preparació de tints, de manera que es va enriquir d’una forma espectacular. Va
arribar a ser el director de la fàbrica dels Magarola i entre el 1785 i 1787 es
va independitzar i va fundar la seva pròpia fàbrica. El 1790 va comprar Ca
n’Amigó una masia de Sant Feliu de Llobregat. El 1791 comprà també el privilegi
de noblesa i un escut d’armes a la Corona pel preu de 57.008 rals i 13
maravedisos. A partir d’aquells moments el seu cognom tindrà la preposició “de”
al davant. Va transformar la masia en una casa senyorial on feia fastuoses
festes com la de la festa major de 1796. El Baró de Maldà, un noble barceloní
autor de l’obra Calaix de Sastre que detestava els aires senyorials del nostre
personatge, qualificava aquesta casa com El
Versalles de Don Erasme.
La
festa que va fer l’Erasme de Gònima per la Festa Major de Sant Feliu el 1796 va
ser l’esdeveniment social d’aquell estiu (recordeu que la festa major de Sant
Feliu és Sant Llorenç, és a dir, el 10 d’agost). Va anar gent de Barcelona i
els voltants atreta pel vistós programa de l’amfitrió. La intenció de l’Erasme
era celebrar el final d’unes obres a la seva finca i el fet d’haver guanyat en
una lluita d’interessos a les famílies més poderoses de Sant Feliu en aquells
moments, en concret als Falguera. Aquesta lluita venia en relació amb el control
de l’aigua. La festa incloïa focs artificials amb coets, rodes de foc, un
castell i després el típic ball o no tan típic ja que Gònima va convidar
treballadors de la seva fàbrica. La descripció d’aquesta festa i els comentaris
sobre aquesta inusual barreja de classes la tenim al Calaix de Sastre del Baró
de Maldà.
Erasme
de Gònima va morir l’abril de 1821 per l’explosió d’una caldera a la seva
fàbrica. El 1906, els Bertrand van adquirir la propietat de ca l'Erasme per
després cedir-la a un grup de monges procedents de França que hi van fundar
l'Instituto de Hijas del Buen Salvador.
Si
voleu saber més sobre l’Erasme de Gònima i el seu paper en la història i
l’economia de Sant Feliu teniu el llibre:
RETUERTA,
Mariluz; La fam de terra dels fabricants de Barcelona. El cas d’Erasme de Gònima
al Baix Llobregat (1790-1821)
De
la mateixa autora teniu diversos articles al blog de Toies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada